diumenge, 7 de març del 2010
Enric Miralles i Moya
Va néixer el 1955 a Barcelona.
Va morir el 3 de juliol de 2000 a conseqüència d'un tumor cerebral.
L'any 1991 va rebre el Premi FAD d'arquitectura per la construcció del Cementir(cemetery) d'Igualda i el 2004 per les Aules del Universitari de Vigo.
L'any 1995 va rebre el premi Nacional d'arquitectura concedit pel ministeri de cultura, el 1996 el Lleo d'or i el 2001 el Premi National de Patrimoni Cultural.
A Angleterra el seu edifici més famos es el Parlament escocès (Scottish Parliament, Edinburgh) Shown:
Fina Rifà
** La il•lustradora Fina Rifà, barcelonina nascuda a Palma de Mallorca, ha tingut una formació diversa en pintura i dibuix.
** Ha il.lustrat el treball actualment s'estén a més de 200 títols
** Rifà, va començar la seva carrera el 1963 amb la il.lustració de Chiribit els nens tan aclamat llibre de Marta Mata.
** Especialitzada en la il•lustració de llibres infantils i juvenils
** La seva obra ha estat exposada en diverses ciutats europees i periòdicament exposa a la Sala Rovira de Barcelona.
** Ha il•lustrat cartells i programes per a entitats culturals i cíviques, logotips, portades de discos i cassets. També ha fet el disseny d'algunes joguines, un dels quals va merèixer un premi ADI-FAD l'any 1967.
Jared
dissabte, 6 de març del 2010
dijous, 4 de març del 2010
Seus obres són a tot el món, la més notable sent en Millenium Park en Chicago, es diu la font de la corona (Crown Fountain). Es compon de dos 50ft torres de vidre, quin mostran vídeos digitals, mentre aigua vessa. (es molt dificil explicar- aqui és un foto) http://bunnywax.files.wordpress.com/2006/08/fountain.jpg
La font va ser molt cara construir i dissenyar, costa $17,000,000!
El Alma del Ebro, en Zaragoza es també un otro abre de gran escala, es un 11m, esculta buit (hollow) quin mostrar el tema de aigua i desenvolupament sostenible. http://slarraga.blogia.com/upload/20080702132847-alma-22.jpg
Encara que no comprendreu les temas o missatjes que retratan, yo crec que seus abres són dissenyes increïbles.
Jaume Plensa també té otros abres en Gateshead, St Helens, Zaragoza i Londres.
Plensa va guanyar premis per seus abres, que inclouen el "Medaille des Chevaliers des Arts et Lettres" en 1993 i la prem nacional de artes de Catalunya en 1997.
Gracias, Fred.
També, vaig triar Carme Chacón Piqueras, la ministra de defensa en el PSOE.
dimecres, 3 de març del 2010
Va néixer a Barcelona fill d'una família benestant. El seu pare, Ramon Casas i Gatell, era un indià de Torredembarra que havia fet fortuna a Cuba, i la seva mare, Elisa Carbó i Ferrer, era filla d'una família de la burgesia catalana.
Als onze anys mostra poc interès pels estudis i, atesa la seva habilitat per dibuixar, va començar a rebre classes de dibuix a l'estudi de Joan Vicens (1820-1886), un reconegut retratista que havia cursat estudis a la Escola de la Llotja. L'any 1881 començà a col·laborar en diferents revistes, començant per L'Avenç, de la qual n'és cofundador i hi publica per primera vegada, el 9 d'octubre, un dibuix: Record d'altre temps, un detall del claustre de Sant Benet de Bages.
Aquell mateix mes Casas va emprendre el primer viatge a París, acompanyat de dos cosins seus, i es va instal·lar a la Rue Lourcine. A la capital francesa va assistir a classes al taller del pintor Carolus-Duran, pintor influït en aquella època per Manet, en companyia d'Eugène Carrière, Maurice Lobre i Puis de Chavannes i, tal com reflecteix el carnet on anotava les seves despeses, es va aficionar a freqüentar cafès nocturns i exposicions d'art i al consum del tabac. En aquella època va pintar Autoretrat vestit de flamenc, admès al Saló de 1883.
Posteriorment, va tornar a Barcelona, on va participar en l'exposició que la Sala Parés celebrava cada quinze dies amb un paisatge titulat Sant Hilari. Va ser aquest mateix any que va conèixer Santiago Rusiñol, amb qui va mantenir una gran amistat durant la resta de la seva vida.
Dedicà un temps a viatjar per tota la península, influint sobre Tom Roberts. Fruit del viatge, a Granada, el pintor va descobrir un gran interès pel tipisme andalús i va enviar al primer Salon des Champs-Elysées la seva obra Autoretrat vestit de flamenc, que més tard es va exhibir a la Sala Parés sota el títol El Xulo. Així, el mes de gener de 1884 va enviar a la Sala Parés un dibuix titulat Cursa de braus, amb el que començava un seguit d'obres centrades en la tauromàquia, una temàtica que era del gust dels parisencs i que va protagonitzar la seva obra durant uns anys. El mes de març va tornar a Barcelona i el 1885 es va traslladar de nou a París, on va visitar amb regularitat l'Acadèmia Gervex, on va coincidir amb altres pintors com Rusiñol.